ORÍGENS I SIMBOLOGIA

Els orígens del Ball de Pastorets són incerts, no s’ha realitzat cap recerca metodològica sobre el mateix i avui per avui tenim únicament els diversos treballs de recuperació que s’han fet a cada localitat on el ball s’ha recuperant contemporàniament. En aquest aspecte l’edició dels Quaderns de la Festa Major de la Ciutat de Tarragona a càrrec d’Eloi Miralles ha estat un referent important per tal d’entendre millor aquest entremès que conforma la tradició cultural i popular de Catalunya.

Citant doncs aquest font:
“El Ball de Pastorets és una curiosa variant del Ball de Bastons, d’origen agrari, comuna a d’altres cultures, i la seva evolució actual prové del segle passat. El picament de pals el relaciona amb danses pre-cristianes, l’evolució de les quals, posteriorment, tal com ha teoritzat Francesc Mira, s’incorporà a les processons a través d’una justificació teològica d’origen bíblic: de la mateixa manera que David ballava davant de l’Arca de l’Aliança, executaven els moviments rítmics els components dels Balls davant del sant o santa patrona. Sants i santes patrones, d’altra banda, que estan, la majoria relacionats amb l’agricultua: sant Antoni, santa Creu, sant Isidre, sant Joan Baptista, santa Bàrbara, les marededéus trobades, sant Miquel... A més, les figures “agràries”, tant idealitzades com burlades, esdevenen fonamentals en la societat, sobretot en l’època renaixentista. I l’aparició de la figura del pagès transformat en “pastor” pel clacissisme italià de finals del segle XV, és present en la poesia, en el teatre culte, la commedia dell’arte i les manifestacions festives populars. El renaixement es revesteix de “bucòlica tendresa”i la tendència arribarà a altres nacions. Per això no és d’estranyar que la primera notíca del Ball de pastorets de Tarragona sigiui del 1633. (...) La majoria de documents del Ball de Pastorets i la seva configuració actual són de l’últim terç del segle passat, quan els fruits de la Renaixença han quallat en els diversos indrets del país.”

Entre les diverses teòries actuals que s’apunten com a orígen del ball trobem:

• Un sentit religiós del ball relacionat amb les representacions nadalenques que els pastors portaven a cap tot comentant la vida i miracles de l’Infant Jesús.
• Un orígen incert pròpi dels rituals ramaders i agrícoles.
• Segons Joan Amades és “La festa del retorn dels pastors i en pot ser un indici la gran difusió de la cançoneta del Pastoret d’on véns?” La celebració del retorn del bestiar havia estat molt corrent al Rosselló, on es canten diverses cançons de tema pastoral amorós, amb aire de dansa, que bé podien haver estat destinades a fer el so de la dansa del pastor ballada amb la mestressa.

A les terres penedesenques, el Ball de Pastorets en tenim presència i documentació a les poblacions de: Vilafranca (1802), Sitges (1858), Vilanova (1862), Sant Pere de Ribes (1958), Tarragona (1633), Reus (1725), Alforja (1784), l’Arboç i El Vendrell (1846), la Selva del Camp (1850), Igualada (1852), Falset (1862), Torredembarra (1862), Alcover (1894) i la Pobla de Montornès (1895). També, gràcies a la recerca de Joan Amades ens ha pogut arribar informació de les que es ballaven a altres indrets dels Països Catalans.