:: L'Embarcada - Agrupació de Cultura Popular del Vendrell ::

• 1930-1958. Es caracteritza per la pobresa de l’època, per la Guerra Civil Espanyola i per les seves conseqüències, al llarg del franquisme. Les diferents colles, tot i que es coneixen els uns amb els altres, eren nuclis individuals. No van ballar mai dues colles juntes.

• 1979-actualitat. Es caracteritza per un ressorgiment de tot el folklore català, per l’augment de l’oferta de lleure, l’increment de població (natalitat i immigració) i l’augment dels recursos econòmics. Les diferents colles d’aquest període han ballat ininterrompudament. El nucli dur de l’entitat s’ha desplaçat (cap als membres més joves) però encara ara formen una única colla de bastoners. Aquestes seccions dins la colla es divideixen segons el color del vestuari: “els florejats” (els més grans), “les nenes” (de vermell), “les verdes”, “els grocs” i la colla infantil.

Primer període

Cada colla de bastoners durava uns anys determinats fins que els membres es feien grans i tenien altres obligacions que els feien abandonar. Per això, durant els períodes d’inactivitat, per les festes locals, venien bastoners d’altres poblacions

Colla de 1930-1936

Uns amics i treballadors a la Fàbrica de les cadires, van tornar a engegar el Ball de Bastons, després de molts anys d’absència. El primer cop que van actuar va ser tota una novetat a la vila. Assajaven a un corral de bens.
Tot i que durant el segle XIX hi havia bastoners locals i per tant, uns balls propis, la colla de 1930 no els coneixia. Per això van anar a buscar un mestre. El professor va ser el senyor Josep Urpí Domingo (cap de colla dels bastoners de l’Arboç) que els va ensenyar els balls que coneixia.

Colla de 1939-1944

Aquesta colla és la que es va formar després de la Guerra civil espanyola. Només tres dels antics bastoners republicans d’abans de la Guerra van poder tornar a formar part de la colla. La resta, o van morir al front o van quedar mutilats.
Assajaven al mateix corral de bens que l’etapa anterior.

Colla de 1945-1946

És molt possible que aquesta colla no durés només un any perquè alguns membres apareixen en la colla anterior i en la posterior. Per això es pot dir que aquesta etapa és una renovació de bastoners. La persona que va incentivar i dirigir aquesta nova formació va ser un exbastoner de l’etapa anterior.
Assajaven al carrer.

Colla de 1947-1950

Aquesta etapa és una continuació de l’anterior. En molts casos, els balladors d’una colla havien sigut amics o familiars més joves de les colles anteriors. Per això coneixien les coreografies i volien continuar la tradició. Assajaven als baixos de cases de bastoners o al carrer. També van assajar a “La Sindical”.

Colla de 1951-1952

Alguns nois que formaven part de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), i que coneixien els balls, van decidir formar una colla de bastoners. El mestre va ser un ballador de l’etapa anterior.
Assajaven al Centre Catequístic (actualment és el Casal Familiar del Vendrell).

Colla de 1954-1958

Una colla d’amics va tornar a formar la colla de bastoners. El mestre va ser un membre de la colla anterior. Al 1956 van intervenir a la pel·lícula “Buenos días, amor”, una coproducció italiano-espanyola, dirigida Franco Rossi.
Assajaven al carrer i als baixos d’una casa.

1955

Hi ha un parell d’exhibicions documentades sobre un ball de bastons fet per noies del Patronat Santa Anna. Aquesta és la primera vegada que es fa. Anteriorment, el Ball de Bastons al Vendrell sempre l’havien ballat homes.
La primera va ser el 30 d’abril de 1955, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb motiu de l’Assemblea de la Federació de Patronats. I, la segona actuació va ser a un envelat, per la Festa Major del Vendrell.

• Segon període. A partir de 1979 la colla de bastoners ha ballat ininterrompudament. Tot i que hi ha diferents etapes amb incorporacions de membres més joves, tots els balladors han ballat conjuntament.

Colla de 1979

Recuperació del Ball de Bastons, en època democràtica. Inicialment formaven part de l’Esbart Pau Casals però un any després es van independitzar i van formar una associació. En un principi només eren nois.
Primer van assajar al Casal Familiar, quan formaven part de l’Esbart Pau Casals. Quan es van establir com associació van anar al Local de la Joventut.

1983

A partir d’aquest any les noies també van formar part del Ball de Bastons. Durant un any van ballar en quadres separats però després van ser mixtos.
Amb el temps, van quedar en actiu molt pocs membres. El 15 d’octubre de 2005, en l’acte “Una hora de Sotacames”, en motiu del 25è aniversari de la recuperació del Ball de Bastons, van decidir que deixaven d’actuar.

Colla de 1987

Van començar sent un grup de noies de 15 anys, amigues de l’escola. Per aquest motiu, internament se les anomenava “les nenes”. El 1998 van intentar incorporar altres membres de la seva mateixa edat però no van tenir continuïtat. Actualment no ballen.
Assajaven al Local de la Joventut.

Colla de 1993

Els bastoners més grans ja tenien gairebé 30 anys i no podien dedicar-se plenament al Ball de Bastons. Per això van decidir trobar una nova generació de balladors que es volguessin implicar. Van anar a les escoles i van instruir a alumnes, que feien ball de bastons com una activitat extraescolar. Alguns d’aquests bastoners encara ara ballen.
Han assajat a diversos llocs fins que van aconseguir l’actual local de L’Embarcada.

Colla de 1997

Un grup d’amics gairebé de la mateixa edat que l’anterior van voler ser bastoners. Uns i altres es coneixien i de seguida es van fer amics.
Actualment formen un únic grup i entre tots dos conformen el nucli dur de l’entitat. Comparteixen les actuacions, els grallers i són els que fan sortides a fora.
Assagen a l’actual local de L’Embarcada.

Colla infantil, creada l’any 2000

La colla infantil es va crear per assegurar un relleu generacional de bastoners i, a més, per dinamitzar una mica la cercavila de la Festa Major de la vila. Alguns dels petits bastoners que van començar ara formen part de la secció d’adults.
Encara es manté un grup infantil que tenen entre 7 i 10 anys.
Assagen a l’actual local de L’Embarcada.